Enmig del camí de les nostres vides ens podem trobar una selva fosca, fosquissima o absolutament negra. Condueix a l’Infern. Darrera l’Infern hi ha el Purgatori, i darrera el Purgatori, el Cel.
Trepador(e)s del món ! Fixeu-vos bé en el que feu: esteu trepant la falda d'un volcà !
Així parlava Zaratustra.
El cel i l’infern son estats mentals que, com els extrems, es toquen.
Enganyar als demès es necessari; enganyar-se a un mateix es patètic.
La llum és el malic que resta entre el món fenomènic i el món noumènic.
1 comentario:
En termes generals i teòrics, no. En termes pràctics, imagina't el que passaria si durant un dia diguessis a tothom amb qui et relaciones el que esta passant pel teu cap. Per tal d'evitar complicacions, simplifiquem. Potser això no és exactament enganyar. Però el cert és que hi ha gent que realitza aquesta operació amb ella mateixa i això és certament pitjor.
Pretenia fer un joc de paraules amb la frase de Picasso "Copiar a los demás es necesario; copiarse a sí mismo es patético". Un cop més sóc victima de la meva pedanteria...
Publicar un comentario