Un cop vaig fer un test psicotècnic en el que les contestes de tipus percentual s’havien d’escriure en determinats rengles al marge de les planes. Totes les qüestions semblaven lleugeres variacions d’uns pocs conceptes bàsics. Quan el test era complert i giraves la darrera plana, et trobaves amb una sèrie de gràfiques sobre la teva personalitat que tu mateix havies dibuixat. La vida te quelcom d’això: dones petites respostes a petites variacions d’uns pocs temes bàsics (diferents per a cadascú de nosaltres) i, quan t’adones, el teu itinerari ja ha quedat dibuixat, una mica malgrat tu mateix...
Per tal d’ensinistrar puces, el primer que es fa es co.locar-les dins un tub de vidre en posició horitzontal. Al cap de quinze dies de donar-se cops contra el tub, ja no tornen a saltar mai més. Espero que l’esperit humà tingui prou recursos com per a intentar tornar a saltar un cop més, i un altre, i un altre... primer, però, és necessari sortir del tub de vidre. És obert, però no és fàcil de sortir...
Detall personal: Aquest diari intel·lectual, que no es més que una col·lecció de pensaments recurrents, però que evolucionen –lentament, a la manera de la musica minimalista-, constitueix per sí mateix una teràpia amb la que allunyar l’angúnia que produeix el pensament de trobar-se atrapat dins un espai vital regulat per les coordinades cartesianes de l’estultícia, l’orgull i l’autocomplaença...
Hi ha dos tipus de mediocritat: la daurada mediocritat d'Horaci, que és la del que se sap mediocre i es complau en el fet i les seves conseqüències, i la mediocritat patètica, que és la del que es creu un geni i no és més que un quelconque (¡Oído cocina!).
No hay comentarios:
Publicar un comentario